L′Alzina
Resum del Ple ordinari de febrer: liquidació pressupost 2025

A part de la presentació de la liquidació del pressupost 2025 i del conveni per a la millora del transport públic, altres punts destacats van ser:

• La modificació de crèdit núm. 2,
• L'aprovació definitiva del mapa de capacitat acústica,
• La moció del PSC per a l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua,
• La moció d'ERC de suport per a la millora del sector educatiu.

Abans d'entrar en l'ordre del dia de la sessió celebrada el passat 26 de febrer, l'alcalde, Oriol Lozano, va recordar que l'Associació Contra el Càncer, amb presència al municipi, havia convidat l'Ajuntament i els grups municipals a sumar-se als actes del Dia Mundial i el mes contra el càncer, i es va procedir a la lectura d'una declaració institucional i del manifest consensuat per tots els grups.

Ordre del dia: punts destacats

■ La modificació de crèdit núm. 2, de crèdit extraordinari i suplements de crèdit, va ser aprovada per majoria amb l'abstenció del PSC.

El regidor d'Economia, Sergi Plaza, va explicar que es tractava de reforçar dues partides ja existents del pressupost: elconveni amb l'ADF, que passava de 2.000 a 5.500 euros; i la partida d'activitats, fires i mercats, que s'elevava de 4.423,50 a 9.423,50 euros.

Per finançar aquest increment, es reduïen altres partides: el conveni amb l'hoquei, dotat inicialment amb 10.000 euros, i la partida de manteniment de camins i franges de protecció, que aportava 3.500 euros. Va aclarir que la minoració del conveni amb l'hoquei es devia al fet que el campionat internacional que s'havia de disputar a l'Argentina s'havia ajornat a l'any següent, i que, en paral·lel, s'havien aconseguit recursos addicionals per a l'ADF a través d'una subvenció per equipament de prevenció d'incendis.

Punts de vista

• Cs: Andrés Martínez va defensar la modicifació, tot i que va remarcar que «las partidas que se retocan, que no acaben siendo incrementos estructurales del presupuesto en ejercicions futuros para evitar una expansión del gasto».
• Junts: Ovidiu Popescu va parlar de la necessitat per adaptar el pressupost a la realitat canviant, especialment en casos com el de l'HC Palau, «que ha projectat el nom del municipi arreu». Va considerar la reassignació de recursos «plenament comprensible».
• PSC: Marc Sanabria va destacar que «el seu grup adoptaria una actitud de prudència i, en aquesta ocasió, optaria per l'abstenció, reservant-se la llibertat de votar diferent en futures modificacions si el contingut tingués més càrrega política».

■ Es va donar compte de la liquidació del pressupost de l'exercici 2025, que va comptar amb diverses opinions polítiques per part dels grups de l'oposició.

Les dades més rellevants que va presentar l'alcalde Oriol Lozano van ser:

• Despesa executada: 23.455.661,67 euros.
• Ingressos reconeguts: 24.554.501 euros, sense comptar els 6,5 milions destinats al complex esportiu per no distorsionar la comparativa.
• Increment d'ingressos respecte a 2024: més de 500.000 euros.
• Millora del resultat pressupostari en uns 3,1 milions d'euros.
• Amortització d'1,5 milions del crèdit del complex esportiu, que va reduir el deute viu al voltant del 25% dels ingressos corrents, lluny del límit normatiu del 75%.
• Romanent de tresoreria: 8.120.000 euros, amb un increment de 400.000 euros malgrat l'amortització del crèdit.

Lozano va remarcar que durant el mandat no s'havia hagut d'aprovar cap pla econòmic-financer i va posar en valor el seguiment exhaustiu del pressupost que fan la intervenció municipal i el regidor d'Hisenda.

Punts de vista

• Junts: Popescu va destacar positivament que el romanent fos clarament positiu, que el deute estigués controlat i que les inversions previstes s'anessin executant. Toto i això, «hauria volgut sentir el compromís que la nova piscina municipal es finançaria íntegrament amb romanents».
• PSC: Sanabria va posar l'accent en dues magnituds clau: un estalvi net d'uns 3,5 milions d'euros i una capacitat de finançament —superàvit— d'aproximadament 2,29 milions. El regidor socialista va posar èmfasi al context històric del seu grovern entre 2015 i 2019, on «el pressupost era al voltant de 17 milions d'euros, uns 4 milions menys que els actuals».
• Govern: en la rèplica, Lozano va atribuir el creixement del pressupost a l'augment de costos i va insistir que la reducció del deute havia estat significativa des de 2019.

■ El conveni entre l'Administració de la Generalitat mitjançant el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l'Autoritat del Transport Metropolità, l'Ajuntament de PsiP i l'empresa Ferrocarriles y Transportes, SA per a la millora de les comunicacions mitjançant els serveis regulars de transport públic de viatgers per carretera a Palau, va ser aprovat per unanimitat.

El regidor de Transport Urbà, Jordi Aranda, va presentar el conveni per al 2026, i va remarcar que, d'una banda, l'Ajuntament assumeix el cofinançament del servei per mantenir l'equilibri econòmic de l'explotació; i d'altra, que l'aportació municipal prevista per a 2026 és de 5.819,57 €, segons l'annex econòmic del conveni.

Punts de vista

• Cs: Martínez va qualificar el servei de transport públic «necesario y urgente para los vecinos». A més, va plantejar el dubte si l'Ajuntament «tiene capacidad de intervención directa ante posibles incidencias en el servicio, teniendo en cuenta que la gestión recae en la Generalitat mientras el municipio aporta recursos».
• Junts: Popescu va aprofitar la renovació del conveni per reivindicar la possibilitat de disposar de dos autobusos urbans en lloc d'un, i d'ampliar horaris quan la situació pressupostària ho permeti, per millorar la mobilitat interna.
• Govern: en la rèplica, Aranda va aclarir que l'Ajuntament es reuneix amb l'operadora quan hi ha incidències i canalitza queixes i propostes de millora. Pel que fa a la demanda de dos busos urbans, va considerar que, en aquest moment, ni els usos ni els recursos municipals ho feien viable.

■ L'aprovació definitiva, resoltes les al·legacions, del Mapa de Capacitat Acústica, va ser aprovada amb el vot en contra de Cs, Junts i PSC.

La regidora Naomi Mora va presentar l'aprovació definitiva del nou mapa de capacitat acústica del municipi, un cop resoltes les al·legacions formulades durant l'exposició pública. Va recordar que el plenari de juliol de 2025 n'havia aprovat l'inici per actualitzar el mapa vigent, que datava de 2012 i havia quedat desfasat tant pel que fa al planejament urbanístic com als usos reals del sòl.

Punts de vista

El debat es va centrar especialment en la zona esportiva de Can Falguera i la reclassificació de determinats sectors de residencial A4 a B1.

• Cs: Andrés Martínez va remarcar que el conflicte veïnal encara persistia, tot i que s'estava treballant en mesures com les pantalles acústiques i l'increment de tancaments a la zona de Can Falguera.
• Junts: Ovidiu Popescu va citar la Llei 16/2002 i l'obligació municipal de garantir que no se superin els límits de soroll, sobretot en zones residencials. A més, va recordar que estudis acústics encarregats per l'Ajuntament «havien acreditat superacions dels límits a les pistes de pàdel, que el Síndic de Greuges havia demanat mesures d'aïllament i que, tot i això, aquestes no s'havien desplegat completament».
• PSC: Giovanna Sanchez va lamentar que no s'haguessin incorporat més al·legacions veïnals i va recordar que, «al Consell d'Esports, s'havia parlat d'instal·lar pantalles acústiques a les pistes de pàdel de Can Falguera». Sanchez va considerar insuficient la resposta global del mapa.
• Govern: En la rèplica, Mora va insistir que el mapa s'havia elaborat estrictament segons la normativa de contaminació acústica i d'urbanisme. L'alcalde va afegir que el Síndic de Greuges havia tancat tots els expedients relacionats amb la qüestió. A més, va defensar que «el govern actuava d'acord amb la normativa i amb informes tècnics i va recordar que l'ús esportiu de la zona ve de fa anys, en governs anteriors».

Ordre del dia: mocions

■ La moció presentada pel PSC, d'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, va ser aprovada amb el vot en contra de Cs i l'abstenció de Junts.

El regidor Ignasi Martínez va defensar la moció amb la qual el seu grup proposava que l'Ajuntament s'adherís al Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Govern de la Generalitat i diverses forces polítiques i entitats socials. Va resumir l'objectiu general: incrementar l'ús social del català fins al 2030, reforçar-lo en l'àmbit educatiu i dotar de més recursos les polítiques lingüístiques.

Punts de vista

• Cs: Andrés Martínez es va mostrar frontalment contrari al model lingüístic que inspira el pacte i va anunciar que «no podemos aprobar esto ya que es un modelo diferente al que defendemos nosotros».
• Junts: Tot i admetre la situació d'«emergència lingüística» del català, Popescu va criticar el Pacte Nacional perquè «tal com està concebut, és un pacte de govern tripartit més que de pacte de país».
• ERC: Ignasi Fargas va fer una intervenció molt crítica amb el PSC i el PSOE per diverses decisions i episodis relacionats amb la llengua. Tot i aquesta crítica, va concloure que el seu grup votaria a favor de la moció perquè, «encara que el pacte només aportava engrunes, era millor sumar aquell 2 que no pas quedar-se a zero en la defensa del català».

■ La moció d'ERC de suporta les mobilitzacions unitàries del sector educatiu per a la millora de l'educació pública a Catalunya i les condicions laborals dels docents i personal laboral, va ser aprovada amb l'abstenció de Junts i PSC.

La regidora Helena Pou va presentar la mociói va descriure el govern actual del PSC com un executiu «gris, paralitzat i sense ambició» en matèria educativa, i va reclamar més recursos, reducció de ràtios, reforç de plantilles i avanç cap al 6% del PIB destinat a educació, tal com preveu la Llei d'Educació de Catalunya. La moció també defensa la gratuïtat progressiva del tram 0–3 anys i la vehicularitat del català a les aules.

Punts de vista

• Cs: Martínez va expressar suport i simpatia cap al professorat, però va admetre que hauria volgut demanar votació per punts, perquè hi havia un apartat, el cinquè, sobre la llengua, que el seu grup no podia compartir: «el punto 5 es ilegal. ¡No se puede aprobar!».
• Junts: Popescu va fer una defensa ferma de l'educació pública com a pilar de la cohesió social, i del reconeixement del personal docent. A més, va subratllar «la necessitat de més recursos, menys ràtios, més formació en inclusió i competència digital, reforç de la salut mental i augment del nombre de professionals de suport».
• PSC: Giovanna Sanchez, d'una banda, va recordar les mobilitzacions i crítiques que va rebre el conseller d'Educació del govern anterior d'ERC per assenyalar que «el text de la moció obviava la responsabilitat del govern republicà en la situació actual». De l'altra, va enumerar actuacions previstes als pressupostos en negociació.
• ERC:, En la rèplica, Pou va admetre que en la legislatura anterior no s'havien assolit tots els objectiu, però va recordar que sí que s'havien reduït ràtios a infantil i primària, ampliat la gratuïtat de l'I2 i reforçat plantilles després d'anys de retallades. La regidora també va remarcar que «defensar el català com a llengua vehicular no és un debat ideològic, sinó una garantia de qualitat, equitat i cohesió».

---

JMP 04•03•2026