Parlem amb... Andrés Maeso, entusiasta de la llum i de la fotografia
Avui parlem amb Andrés Maeso, un veí de Palau que, després de més de tres dècades dedicant-se a a diagnosi per imatge en l'àmbitde l'oftalmologia, ha traslladat la seva sensibilitat professional cap a un terreny aparentment quotidià: aprofitar alguns moments del dia per fer fotografies mentre passeja amb el seu gos...
Al llarg de més de 30 anys, Andrés Maeso ha exercit com a tècnic especialitzat en l'estudi de l'ull i en la captació de proves visuals, una feina que va requerir precisió, paciència, capacitat d'observació i una mirada entrenada per detectar detalls mínims.
Amb el temps, aquesta experiència acumulada s'ha convertit en una manera particular d'entendre la fotografia, la llum i el detall. Ja sigui amb càmera fotogràfica o amb el mòbil, cada regorregut es converteix en un exercici de mirada, en un petit laboratori de llums, textures i perspectives.
Volem conèixer com va néixer aquesta manera d'observar i de com navega entre l'experiència tècnica i la sensibilitat creativa.
■ Andrés, com vau començar aquest hàbit de convertir les passejades amb el vostre gos en una pràctica fotogràfica? Va ser una descoberta espontània o un propòsit més premeditat?
Va ser del tot espontani. Mentre passejava, veia com canviava la llum i com el sol transformava el paisatge a primera hora. Aquells instants tan breus i bonics van cridar l'atenció i vaig sentir la necessitat de capturar-los.
■ Us ha portat a descobrir rutes o indrets inesperats? Quin paper hi té el gos en aquest ritual diari?
El canvi de llum, les sortides de sol i els núvols efímers, que només duren uns pocs minuts, són el que més m'atrau. El gos és part de la família i m'acompanya sempre; forma part natural d'aquest hàbit de sortir ben d'hora i estar atent al que passa al cel.
■ Com descriuríeu la relació que manteniu amb el paisatge del poble? Què us hi atrau quan hi sortiu a passejar?
Sovint camino sol i gaudeixo de la tranquil·litat dels camins. De tant en tant coincideixo amb algú que també passeja el seu animal de companyia, però el que realment m'atrau és el silenci i la serenitat del paisatge.
■ Hi ha algun indret del municipi que s'hagi convertit en un escenari fotogràfic habitual per a vós, un espai que us sorprengui cada vegada que hi passeu?
Sovint pujo pel camí de Can Riera, des d'on es veu una panoràmica preciosa de Palau i del Castell. Allà és on la llum del matí és més espectacular, tot i que a vegades arribo tard i el moment ja s'ha esvaït. També faig fotografies de flors, d'animals com els porcs senglars, o d'esdeveniments com la rua de Carnaval, que vaig capturar des d'un balcó gràcies a uns veïns que van deixar pujar.
■ Creieu que les vostres imatges poden ajudar altres veïns a observar el poble des d'una perspectiva diferent? Heu rebut comentaris en aquest sentit?
Sí, moltes persones agraeixen veure aquests colors i formes del cel que habitualment no poden observar. A mi no m'interessa cap protagonisme: només comparteixo allò que considero bonic amb qui ho vulgui gaudir.
■ Quan decidiu què voleu fotografiar, quin element pesa més en la vostra tria: la llum, les formes del paisatge, els detalls del camí…? Quin és el vostre criteri principal?
La creativitat i allò que sembla visualment interessant. Improvisto molt: puc fixar-me en un banc amb un bon fons o en qualsevol detall que sembli suggeridor. No surto amb una imatge predeterminada; deixo que la caminada condueixi.
■ Quines diferències noteu entre treballar amb la càmera i fer servir el telèfon mòbil? En quines situacions opteu per un dispositiu o per l'altre?
Si vull fotografiar la lluna o animals llunyans, faig servir la càmera, perquè permet ampliar i captar millor els detalls. El mòbil, en canvi, és més pràctic quan plou o quan porto el paraigua i el gos. Si hi ha un moment interessant, puc disparar ràpidament.
■ Acostumeu a editar les imatges que feu o preferiu mantenir-les tal com les captureu? Quin procés de treball seguiu habitualment?
No, les deixo tal com surten. Només en alguns casos hi aplico una mica més de claredat. He après a exposar enfocant a les zones més fosques, cosa que evita que s'enfosqueixi el fons de la imatge. És un recurs senzill que funciona molt bé.
■ Heu compartit alguna de les vostres fotografies en espais locals —exposicions, entitats o grups del poble— i quin ressò n'heu obtingut?
No he col·laborat en exposicions, però sí que envio imatges a una «app» de predicció meteorològica, que cada diumenge selecciona algunes fotografies per mostrar-les. És una manera agradable de compartir-les.
■ Teniu cap projecte personal que us agradaria impulsar més endavant, com elaborar un recull d'imatges o organitzar una mostra al poble?
No m'he plantejat cap projecte concret. En col·laboració, si algun dia necessiteu fotografies per acompanyar un article, les cediré encantat i sense cap interès econòmic. Si poden ser útils, endavant.
JMP 05•03•2026
