Quan el futur no arriba: el silenci del relleu perdut
La dissolució de la seu local de l'AECC a Palau-solità i Plegamans ha evidenciat una realitat que travessa moltes entitats: el relleu generacional no acaba d'arribar i, amb ell, es perden projectes, vincles i memòries col·lectives.
La carta d'opinio de la seu local de l'AECC no ha estat només un comiat, sinó també un crit discret però contundent sobre el pas del temps.
Les persones que durant anys han sostingut la seu han reconegut que els anys els havien pesat i que les forces ja no els permetien mantenir el ritme. Van fer una crida oberta, buscant noves mans, noves mirades. Però la resposta no va arribar.
Aquest buit interpel·la tota la societat. Què passa quan les noves generacions no prenen el relleu? No es tracta només de manca de temps o d'interès; també hi influeixen noves formes de compromís, prioritats diferents i un context social que ha canviat profundament. Tot i així, cada associació que es dissol deixa enrere molt més que una activitat: s'hi queden xarxes de suport, experiències compartides i una manera de fer comunitat.
Caldria fer una reflexió i repensar com connectem generacions, com transmetem valors i com adaptem les entitats a la realitat actual. El futur no pot ser una espera passiva. Requereix ponts, pedagogia i reconeixement mutu.
Perquè allò que avui es tanca no és només una etapa, sinó un recordatori del que podem perdre si no hi ha continuïtat. I, sobretot, del que encara som a temps de preservar.
Josep M Pasadas
Director i Editor de L'Alzina
JMP 14•06•2026
